Capvespre d'hivern, al camí de l'Aumaec, a Flix.

L'hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els diesde boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt de les coses.

L'hivern és silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

                                           Miquel Martí i Pol