Un dels plànols de Flix fets per l'enginyer militar francès Beaulieu durant la Guerra dels Segadors (1642-1650)

dimecres, 25 de gener del 2017

El Castell Nou, carlistes i isabelins.


El castell carlista de Flix és una fortificació que, segons Carreras i Candi, es construí damunt d’una talaia ibèrica. L’estructura defensiva es feu al turó més elevat  del meandre, per a protegir una centenària barca de pas, la del riu de dalt. La denominació de Castell Nou era per distingir-lo de la gran fortalesa sarraïna destruïda durant la Guerra de Successió (s. XVIII) (el castell vell).


El Castell Nou fou edificat el 1874, en el decurs de la tercera carlinada, sota la direcció del mestre d’obres tortosí Gaetà Blanch Sebastià, amb la col·laboració forçosa d’habitants de Flix i pobles de la rodalia. La fortalesa no caigué fins al final de les hostilitats, després de ser assaltat per les tropes del general Eduardo Gamir, el 19 de juny de 1875. Els liberals, sota les ordres del comandant Bernardo Iglesias, també amb la co·laboració de la població civil, van ampliar el fortí, afegint la torre més gran i el mur de la façana que mira al riu. El Castell Nou va disposar d’una guarnició fins a l’any 1885.



Els bombardejos de Flix durant la Guerra Civil (1937-1938) van afectar greument l'estructura del Castell Nou. Sis dècades després el fortí carlista estava mig enderrocat. El 2004, l'Ajuntament de Flix inicià el procés que havia de culminar amb la transformació del vell edifici en un equipament cultural municipal.



L'execució de les obres va començar el 2009 i la intervenció es va centrar en el coronament dels murs, que s’han refet només si havia perill d’ensorrament, en la reconstrucció de la torre enderrocada, deixant per a una fase posterior l’excavació del fossat perimetral, i en la instal·lació de dues plataformes de fusta per facilitar el recorregut, interior i vers l’exterior, de les visites. El resultat final havia de ser el més unitària, sòlida i neutra possible, tot diferenciant les parts restaurades o noves.


El 2012, la restauració del Castell Nou projectada pels arquitectes Miquel Orellana i Rubén Heras fou guardonada amb el Premi Qualitat Ebrenca al millor edifici restaurat (atorgat per l'associació Amics i Amigues de l'Ebre) i el 2014 va resultar l’obra guanyadora en la categoria del Premi Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic a la 4a Mostra d'Arquitectura de les Terres de l'Ebre.


Les visites cal concertar-les, trucant al tel. 654 651 966 o bé adreçant la sol·licitud al correu  associaciolacana@gmail.com.

diumenge, 15 de gener del 2017

Castell nou de Flix: Un mirador excepcional del final de la Batalla de l’Ebre.




Vista de la serra de la Fatarella i de Montredons des del castell

La situació del Castell nou de Flix fa que es pugui explicar molt bé el darrer dia de la Batalla de l’Ebre perquè és un mirador excepcional de la Serra de la Fatarella i de la Serra dels Montredons.
De la mateixa manera es poden explicar els camins de la última retirada que portaven al pont de ferro situat davall mateix del castell, a l’antic pas de barca del riu de dalt.
Amb  la setena i darrera ofensiva de l’Exèrcit franquista a la Batalla de l’Ebre, desprès que  el 30 d’octubre caiguessin les defenses republicanes de la Serra de Cavalls, l’Exèrcit franquista, comença una gran maniobra tàctica que pretén encerclar l’Exèrcit república al sector de la Fatarella i aniquilar-lo. Per això, fixa i no ataca, el front a la zona de Vilalba dels Arcs – Pobla de Massaluca. I en canvi, concentra tota la seva potencia bèl·lica prop de l’Ebre, resseguint la seva riba en direcció nord, cap a Flix. Així van caient com les fitxes d’un dominó: Miravet (el 4 de novembre), Benissanet (el 5), Mora  d’Ebre i La Picossa (el 7), Serra de l’Aguila,  Perles i estació de Garcia (el 8) i Camposines (l'11), arribant al sud d’Ascó.
Manuel Tagüeña i el seu Estat Major del XV Cos de l’Exèrcit republicà, davant de la immensa pressió enemiga,  ideen un pla per tal de “passar a la riba esquerra de l’Ebre, abans d’arribar al límit de la seva resistència”. 
El pla de replegament, configura dos línies: 
La línea del “cap de pont” que s’ubicava en un arc, que des de l’oest de Riba-roja, pujava per la serra de la Fatarella i girava fins l’Ebre al sud d’Ascó.
I La segona línea de cobertura, establerta per la XIII Brigada de la 35a. Divisió, per protegir la finalització del replegament per Flix, pujava pel Barranc de Mosello fins l’extrem mes occidental de la Serra de Mont-redons i inicialment, baixava al Riu de Baix per la Vall de Valletes.
Aquestes dos línies es veuen molt bé a la foto feta des del Castell nou de Flix
La nit del 13 al 14 de novembre, Tagüeña mogué totes les seves Divisions, ocupant les dos línies de cobertura dissenyades i establint el seu lloc de comandament a les pendents est de la cota 201, Mont-redons, lloc on també quedava fixat el punt de comandament de la 35a. Divisió.


Bombardeig del pont de ferro, als peus del castell nou

Sobre les 13:00 hores del dia 15, el front d’Ascó s’ensorrà i sobre les 16:00 cauen definitivament les defenses de Raimats sobre la Serra de la Fatarella. La XIII Brigada guardarà durant el que queda de dia la segona i darrera línea de defensa, permetent el pas complert del que quedava de l'Exercit Popular a la riba dreta del Riu.
Amb la voladura del pont de ferro de Flix, a les 4:45 hores, la Batalla de l’Ebre tocava a la seva fi després de 115 dies de combats.


Pont de ferro de Flix, Batalla de l'Ebre


Gairebé tots aquests fets es poden explicar des del mirador excepcional que és el Castell  nou de Flix

Les visites cal concertar-les, trucant al tel. 654651966 o bé adreçant la sol·licitud al correu a associaciolacana@gmail.com.