La vila de Flix, a causa de la seva situació
estratègica durant la guerra civil i més concretament durant la Batalla de l’Ebre, i també
per l’existència del complex industrial, en aquella època Societat
Electroquímica de Flix S.A., on hi havia una secció, situada a l’altra banda
del riu, on s’hi fabricava un explosiu anomenat cloratita, va ser durament
castigada per l’aviació diverses vegades.
El primer bombardeig, el 23 de febrer de 1937, va causar 8 víctimes mortals, un informe de la Comisaría de Defensa de
Tarragona comentava aquest fet: "A las diez de la noche apareció el primer
avión, dejando caer una bomba sobre el edificio de la SEQF, sobre la nave de
fabricación de Clorato-bi,(...) a continuación de la primera explosión el
personal de la fábrica apagó el alumbrado de la misma y se retiró de la
fábrica. Al volver a encender las luces, parece que por seis o siete aparatos,
comenzó un intenso bombardeo, primero sobre el Hospital de Sangre donde cayeron
seguidas cuatro bombas, destruyendo el edificio. Siguiendo la trayectoria
del río Ebro, la aviación iba de Flix a Ascó
y Torre del Español, parándose cada vez sobre la fábrica, donde dejaban caer
nuevas bombas (...) En la fábrica hubo cuatro muertos (...) Las casas de la
población también fueron bombardeadas. El bombardeo duró hasta la 1.25 de la
madrugada. El número de bombas lanzadas pasó de 125, son de grueso calibre
(...) La aviación facciosa bombardeó masías existentes en la parte opuesta de
la fábrica, parece que creían que eran los departamentos de fabricación de los
explosivos Cloratita”.
En dies successius i com a previsió de nous
bombardejos, el Consell Municipal i el Comitè de Control de la SEQF van acordar la
conveniència de construir diversos refugis, tant al poble com en els terrenys
de SEQF. Dins el centre urbà, els refugis el féu l’empresa Saltos del Ebro amb
l’ajut de convilatans.
Flix fou
de les primeres poblacions de Catalunya bombardejades des de l’aire, la primera
fou Portbou el 14 de desembre de l’any 1936 i el 15 de febrer de 1937. Els
atacs aeris sobre Barcelona començaren el 13 de febrer de 1937, però aquest dia
les bombes foren llançades des del vaixell Italià Eugenio di Savoia, el primer
fet per l’aviació fou el 13 i 14 de març, en quan a la construcció de
refugis, molt probablement vàrem ser els primers.
De Refugis
antiaeris se’n van fer un a la pròpia fàbrica, un a la colònia i cinc al casc
urbà, més tard, durant la
Batalla de l’Ebre se’n va fer un altre a la barca de dalt,
just davall del Castell nou, lligat a la construcció del pont de ferro, per a
que els pontoners es poguessin refugiar durant
els constants bombardejos que hi hagué sobre aquest pont en el decurs de
la batalla. Hi ha notícies de l’existència d’un altre refugi als pisos que
durant la república es van construir a la vora del Molí d’Oriol i que la gent
també va fer servir per a refugiar-se un petit magatzem de material al
“colorato” , amés també utilitzaren el túnel del ferrocarril.
Es troben
en diferent estat de conservació i tots tenen un sistema constructiu similar
excepte el situat dins de la fàbrica, d’aquest es conserva un plànol, en
alemany, i és el més complex de tots, està construït amb eixamplaments per a
ubicar-hi una quantitat considerable de persones i diverses entrades que
estaven situades a diversos edificis de la fàbrica i a algunes cases de
directius, es troba permanentment inundat, s’ha de tenir present que el nivell
freàtic quan es va construir es corresponia amb el nivell del riu aigües amunt
de l’assut, amb la construcció de l’embassament el nivell va pujar filtrant-se
l’aigua fins el refugi.
Els que hi
ha al nucli urbà, tots amb dos entrades, estant excavats a la roca, es poden
veure encara els forats on es col·locaven les càrregues explosives durant la
construcció i en alguns trams estan revestits de formigó, alguns tenen
filtracions d’aigua, molts tenen les entrades en terreny particular i tots
tenien il·luminació.
El del carrer de Sant Josep /
Placeta de la Música
té les dos entrades en terreny públic i amés es troba en bon estat de
conservació, té uns 60
metres i un tram està revestit de formigó, s’hi ha
trobat una escrit que fa referència al bombardeig del 23 d febrer, és aquest
refugi el que s’ha museïtzat.
