Un dels plànols de Flix fets per l'enginyer militar francès Beaulieu durant la Guerra dels Segadors (1642-1650)

divendres, 30 de maig de 2014

Els refugis antiaeris de Flix.


La vila de Flix, a causa de la seva situació estratègica durant la guerra civil i més concretament durant la Batalla de l’Ebre, i també per l’existència del complex industrial, en aquella època Societat Electroquímica de Flix S.A., on hi havia una secció, situada a l’altra banda del riu, on s’hi fabricava un explosiu anomenat cloratita, va ser durament castigada per l’aviació diverses vegades.
El primer bombardeig, el 23 de febrer de 1937,  va causar 8 víctimes mortals, un informe de la Comisaría de Defensa de Tarragona comentava aquest fet: "A las diez de la noche apareció el primer avión, dejando caer una bomba sobre el edificio de la SEQF, sobre la nave de fabricación de Clorato-bi,(...) a continuación de la primera explosión el personal de la fábrica apagó el alumbrado de la misma y se retiró de la fábrica. Al volver a encender las luces, parece que por seis o siete aparatos, comenzó un intenso bombardeo, primero sobre el Hospital de Sangre donde cayeron seguidas cuatro bombas, destruyendo el edificio. Siguiendo la trayectoria del  río Ebro, la aviación iba de Flix a Ascó y Torre del Español, parándose cada vez sobre la fábrica, donde dejaban caer nuevas bombas (...) En la fábrica hubo cuatro muertos (...) Las casas de la población también fueron bombardeadas. El bombardeo duró hasta la 1.25 de la madrugada. El número de bombas lanzadas pasó de 125, son de grueso calibre (...) La aviación facciosa bombardeó masías existentes en la parte opuesta de la fábrica, parece que creían que eran los departamentos de fabricación de los explosivos Cloratita”.
En dies successius i com a previsió de nous bombardejos, el Consell Municipal i el Comitè de Control de la SEQF van acordar la conveniència de construir diversos refugis, tant al poble com en els terrenys de SEQF. Dins el centre urbà, els refugis el féu l’empresa Saltos del Ebro amb l’ajut de convilatans.
Flix fou de les primeres poblacions de Catalunya bombardejades des de l’aire, la primera fou Portbou el 14 de desembre de l’any 1936 i el 15 de febrer de 1937. Els atacs aeris sobre Barcelona començaren el 13 de febrer de 1937, però aquest dia les bombes foren llançades des del vaixell Italià Eugenio di Savoia, el primer fet per l’aviació fou el 13 i 14 de març, en quan a la construcció de refugis,  molt probablement  vàrem ser els primers.
De Refugis antiaeris se’n van fer un a la pròpia fàbrica, un a la colònia i cinc al casc urbà, més tard, durant la Batalla de l’Ebre se’n va fer un altre a la barca de dalt, just davall del Castell nou, lligat a la construcció del pont de ferro, per a que els pontoners es poguessin refugiar durant  els constants bombardejos que hi hagué sobre aquest pont en el decurs de la batalla. Hi ha notícies de l’existència d’un altre refugi als pisos que durant la república es van construir a la vora del Molí d’Oriol i que la gent també va fer servir per a refugiar-se un petit magatzem de material al “colorato” , amés també utilitzaren el túnel del ferrocarril.
Es troben en diferent estat de conservació i tots tenen un sistema constructiu similar excepte el situat dins de la fàbrica, d’aquest es conserva un plànol, en alemany, i és el més complex de tots, està construït amb eixamplaments per a ubicar-hi una quantitat considerable de persones i diverses entrades que estaven situades a diversos edificis de la fàbrica i a algunes cases de directius, es troba permanentment inundat, s’ha de tenir present que el nivell freàtic quan es va construir es corresponia amb el nivell del riu aigües amunt de l’assut, amb la construcció de l’embassament el nivell va pujar filtrant-se l’aigua fins el refugi.
Els que hi ha al nucli urbà, tots amb dos entrades, estant excavats a la roca, es poden veure encara els forats on es col·locaven les càrregues explosives durant la construcció i en alguns trams estan revestits de formigó, alguns tenen filtracions d’aigua, molts tenen les entrades en terreny particular i tots tenien il·luminació.
 El del carrer de Sant Josep / Placeta de la Música té les dos entrades en terreny públic i amés es troba en bon estat de conservació, té uns 60 metres i un tram està revestit de formigó, s’hi ha trobat una escrit que fa referència al bombardeig del 23 d febrer, és aquest refugi el que  s’ha museïtzat.



Les visites cal concertar-les, trucant al tel. 654651966 o bé adreçant la sol·licitud al correu a associaciolacana@gmail.com.

Cap comentari:

Publica un comentari